I un cop aclarides les meves respostes a les qüestions anteriors ara ens pregunta si realment val la pena gastar-se diners per la reforma? Que farien vostès doncs en el lloc del mercat? Un nou aparcament? Per a qui? Pels que vulguin venir a passejar i a comprar? A on? Si desapareix el veritable origen del comerç a Sant Feliu, el seu principal motor, el mercat, qui creu que vindrà? qui baixarà al “mercat”? La resposta a aquesta seva qüestió és obvia, no només val la pena gastar-se els diners en la reforma sinó que CAL fer-ho i CAL fer-ho amb URGÈNCIA! El jovent està deixant de creure en el comerç de la nostra ciutat, jo per exemple, treballo en les mateixes condicions que el meu avi Emili, sense neveres, sense aigua corrent, sense calefacció, sense aire condicionat, sense espai digne per la màquina de tallar embotit i la caixa registradora... fins i tot em costa cobrar amb TPV, degut a la dèbil connexió de la qual disposem. La reforma no és un caprici dels que treballem al mercat, és el que hauria d’haver estat una realitat any rera any des del 1930 per ser avui tan competitius com qualsevol altra superfície comercial. Però nosaltres no ens rendim, tenim un equipament que ens fa diferents a les poblacions veïnes!! Si si! Diferents!! I aquest és el valor real de l’atracció del mercat. I una dada més, encara que els sembli increïble, els mercats estan de moda!! Passegin per Barcelona, pels seus mercats, són la viva imatge dels barris als quals dinamitzen, son la seva àgora, el punt d’encontre i reunió dels veïns i ciutadans. Els mercats surten per la tele! Tots els cuiners de prestigi van a comprar al mercat, perquè? Perquè oferim la qualitat i el producte fresc, garantim l’origen, la manipulació i a més som els grans assessors per la compra, fins i tot donem receptes als clients!

Per una ciutat com Sant Feliu, disposar d’un equipament com el mercat no només és un dret adquirit dels ciutadans (Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i d’àmbit estatal a l’article 26 es llegeix: “Els municipis per si sols o associats hauran de prestar en tot cas els següents serveis: (...) En els municipis amb una població superior a 5.000 habitants: Parc públic, biblioteca pública, MERCAT, i tractament de residus.”). Sinó que és un deure pels que treballem, tenim el deure de mantenir la vertadera tradició comercial de la ciutat, però això si, amb instal·lacions dignes del segle XXI.

Així que espero haver respost a la seva editorial, em queden al tinter molts més punts per exposar al respecte però seria massa llarg, tant com el temps que dura la nostra reivindicació per la reforma. Però vull afegir una darrera cosa, sóc la tercera generació de la carnisseria i xarcutaria Ayguaviva i Mascuñan (VIVA’S), estic disposat a treballar per la reforma del mercat, així ho he manifestat durant molt temps, estic desitjós per posar al dia la meva parada dins d’un equipament més digne i sobretot tinc la ferma intenció de seguir treballant tan jo com els meus, en aquesta ciutat i en el seu mercat. Només que n’hi hagin vint com jo, el mercat no desapareixerà mai.

David ayguaviva mascuñan