La plaça del Mercat, el reflex de la vida quotidiana en el centre neuràlgic de la ciutat

Dins el recinte emmurallat de Sant Feliu i del tramat de carrers irregulars, destaca la plaça del Mercat. Ja des de temps antic es caracteritzà per ser el marc propici on desenvolupar el mercat. Celebracions, esdeveniments socials i festes locals hi feien aacte de presència. Ben aviat, la Plaça va esdevenir el centre neuràlgic del poble medieval i l'expressió de la seva vida quotidiana.

Al llarg del temps, la plaça ha tingut diferents denominacions. Es té constància que, entre els anys 1231 i 1360, s'anomenà la Plaça i, a partir de 1360 fins a 1602, se la conegué per la plaça Major. Altres notes informen que els anys 1716, 1750, 1806 i 1817 aquest espai rebia el nom de la Plaça. Continuant el nomenclàtor; de 1873 a 1874 se la conegué com a plaça de la República, tot i que uns quants anys després va recuperar el nom de plaça de la Constitució. L’any 1931 passà a dir-se plaça de la República fins a l’any 1939, quan s’anomenà, en un primer moment, plaza del Caudillo i, després, plaça d’Espanya, nom que va mantenir fins a 1990.

La plaça es caracteritzava per ser un indret cèntric i idoni on mercadejar i fer negocis. Antigament tenia un gran tràfec diari, no solament de gent a peu que anava a comprar al mercat sinó també de carros que s’acostaven fins a la zona. Les principals parades de la plça les formaven les carnisseres i les pageses que venien fruites i verdures. El peix es localitzava en una altra zona, al Passeig o a la rambla d’Antoni Vidal.

El fet que el peix s’hagués de mercadejar a l’aire lliure va fer pensar en la necessitat de construir un edifici cobert que pogués albergar-ne la venda. Es va idear un primer projecte orientat a fer un mercat cobert en forma de glorieta al centre de la plaça del Mercat. Tanmateix, no va ser fins a 1927, durant un ple de l’Ajuntament, que es va decidir la construcció d’un mercat cobert que finalment se situà a l’espai que feia xamfrà entre la plaça i el carrer d’Anselm Clavé. El projecte, ideat per l’Arquitecte Joan Bordàs l’any 1928, afectava un total de set solars i la casa pairal de la família Barraquer. La decoració de l’edifici actual, construït al 1930, s’inspirà en aquest projete no realitzat i el nou espai fou concebut per a la veda d’una gran diversitat de productes.

Quan es va poder disposar del mercat cobert, les parades de carn i peix s’instal.laren al seu interior. Per la seva banda, les pageses locals també van tenir accés al nou mercat cobert i es diferenciaven de les pageses que venien d’altres poblacions a fer mercat, les quals continuaren establint-se a l’aire lliure. Aquestes venien de les rodalies, com Santa Cristina d’Aro o Sant Pol, on encara tot eren hortes, Arribaven en tren, en carros o carretons fins al mercat per anar a vendre els productes que traginaven des de casa seva. Cada venedor i venedora tenia la seva zona reservada al mercat. Un cobrador s’escarregava d’anar parada per parada i concedir el permís per ocupar l’espai. Una altra figura que es recorda és la d’Eudardo, encarregat de col·locar al bell mig de la plaça una filera de bancs per tal que les pageses poguessin seure i vendre amb comoditat.

El mercat oferia diferents productes segons la temporada i el dia de la setmana en què s’hi anava. De dilluns a dissabte hi havia les pageses i fruiteries juntament amb les parades d’olives o de pesca salada. Aquest espai variava el diumenge, quan s’hi afegien tot de parades de roba i complements. A l’estiu, amb el bon temps, la plaça es convertia en un anar i venir de gent, però, a l’hivern, el fred feia estralls entre els compradors. Per la seva banda, els venedors procuraven escalfar-se aprofitant bidons amb els quals feien fogueres per torrar una mica de pa i cansalada, i poder aguantar un xic el fred.

El transport tindrà un paper clau en aquest espai des de temps antic i caracteritzà la plaça amb un paisatge ple carros fins a l’aparició dels primers automòbils, els quals facilitaren la feina a pagesos i venedors, a més d’escurçar la jornada de treball.

Cada matí, alguns dels venedors anaven a fer la llet a can Saura, establiment que es trobava a la mateixa plaça del Mercat, on antigament hi havia l’edifici gòtic de can Garjola, l’antiga presó del poble. A sota les voltes es trobava ca la Mort, botiga de venda de grana seca i bacallà. Allà mateix s’ubicava la casa del doctor Miralles, una edificació senyorial amb una gran portalada a l’entrada. Fent cantonada amb el carrer de Joan Goula, on avui es troba un supermercat, cap als anys seixanta s’obrí el celler La Cava, on es venia tota classe de vins i licors. A l’altra banda del carrer hi havia ca la Maria, un establiment conegut per tothom, on les pageses deixaven les balances fins a l’endemà. Al costat es trobava can Gareta, on es podia comprar roba de punt, complements, parigües, gavardines i diversos accessoris de roba per a la llar. A l’altra banda de can Saura hi havia la Cala, on a les nits es feien espectacles de flamenc. Al seu costat, al xamfrà amb el carrer de la Volta, es trobava la Cubana, una petita botiga de queviures.

A la plaça del Mercat també hi havia la seu del govern local, l’actual Ajuntament. A la seva banda esquerra, s’alçaven els imponents edificis de la família Llagostera, tres cases que posteriorment van esdevenir un bloc d’edificis modern. El rectangle de la plaça gira entorn d’un element central, la font, datada el 1859, una donació del guixolenc anomenat Cabarrocas. Aquest espai urbà, que des de temps antic ha estat el centre de la vida social i econòmica, es va veure relegat, en època contemporània, pel Passeig com a espai de festes, cantades d’havaneres i ballades de sardanes.

Texte i fotos tret del llibre: l'Abans, El Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Recull Gràfic 1880-1965, editorial efadós.

Comentaris

Afegeix nou

Cerca